La Paula Jiménez és metgessa i exalumna de l’escola. Actualment s’està preparant el MIR, però ha trobat una estona per visitar-nos i recordar amb nosaltres el seu pas pel Regina Carmeli. També ens ha explicat el que significa per a ella dedicar-se a la Medicina, així com els seus somnis i aspiracions.
- Què et va motivar a estudiar Medicina?
Des de ben jove, vaig sentir una gran fascinació per entendre el funcionament del cos humà i com podem alleujar el patiment a través del coneixement i l'empatia. El que realment em va motivar a estudiar medicina va ser el desig de marcar una diferència a la vida de les persones. Vaig experimentar, personalment o a través del meu entorn, com una intervenció mèdica adequada pot canviar el futur d’una vida, i això va despertar en mi un fort sentiment de responsabilitat i propòsit.
A més, la combinació de ciència, repte intel·lectual i l’oportunitat de connectar amb els altres en moments vulnerables em va convèncer que la medicina era el camí ideal per a mi.
- Com vas viure el procés d’estudiar Medicina? Què va ser el més difícil i el més gratificant?
Estudiar Medicina ha estat i és un procés intens i transformador. Des del principi vaig saber que requeria un compromís total, no només a nivell acadèmic sinó també a nivell personal. El més difícil, sens dubte, va ser gestionar la càrrega d'estudi i la pressió emocional, especialment durant les setmanes prèvies als exàmens. Recordo amb tristesa no poder gaudir plenament de moments familiars o amb amics per haver d'estudiar. El més gratificant va ser veure com els meus coneixements es convertien en accions concretes que podien ajudar els pacients, en aquests moments confirmes que tot l’esforç ha valgut la pena.
- Fer la carrera de medicina, i actualment preparar-te el MIR, de ben segur que comporten moltes hores d’estudi i sacrificis. Quins consells donaries a estudiants que volen dedicar-se al mateix que tu?
El primer consell és que amb una bona planificació i organització hi ha temps per tot: familia, amics, esport, oci i estudi. És necessari gaudir d'aquests petits moments per poder continuar les sessions d'estudi amb energia i claredat evitant el desgast emocional. Si cal, és vital demanar ajuda externa si es troben desbordats.
El segon consell és no deixar que les opinions d'altres (familia, professors, amics, desconeguts...) ens frenin per aconseguir el nostre somni. Hi haurà moments difícils de ben segur, però si tenim clar l'objectiu no importa el temps que triguem en aconseguir-lo, tot arriba amb l'esforç.
Finalment, els diria que no oblidin gaudir del procés. És una carrera exigent, però també plena d’aprenentatges i moments gratificants que valen molt la pena.
- Com gestiones l’estrès o la pressió emocional en una feina tan exigent?
Per mantenir l'equilibri en l'àmbit personal i laboral són importants diversos factors: la confiança en mi mateixa i en el meu l'equip de treball, la desconnexió física i mental ja sigui practicant esport o mantenint relacions socials saludables i acceptar que no podem controlar-ho tot, hem de prioritzar-nos en moltes ocasions o saber delegar per no sobrecarregar-nos.
- Què és el que més valores o destaques d’haver estat escolaritzada al Regina Carmeli?
El que més valoro d'haver format part del Regina Carmeli ha sigut l'entorn d'aprenentatge tant a nivell acadèmic com a nivell personal. Els professors que em van acompanyar en el meu recorregut des dels 3 anys fins acabar l'ESO van estar sempre compromesos en transmetre els coneixements d'una manera propera i motivadora, fets que han sigut claus per mantenir el meu interès i la meva passió per aprendre.
M'agradaria fer una menció especial a la Rose, professora d'anglès i tutora durant els últims anys al Regina amb la qual em vaig sentir molt acompanyada i a la que vaig admirar per la seva vocació, empatia, proximitat i entrega amb els alumnes.
- Explica’ns alguna anècdota que recordis del teu pas per l’escola.
Després de 13 anys a l'escola, recordo amb especial afecte els companys/es que em van acompanyar durant el meu camí, em sento molt afortunada de poder compartir una gran amistat amb alguns d'ells després de tant de temps. També el tracte amb els professors, les celebracions en dates especials com la Castanyada, el Pessebre vivent al Nadal, el dia de Montserrat o les activitats durant la Pasqua.
Com a anècdota especial, recordar el dia de la Pau, en el que feiem balls al pati i construíem un globus gegant que després deixàvem volar amb una carta o missatge al seu interior.
