ALUMNI TALKS
Entrevista Jana Moreno
Avui tenim el plaer de conversar amb Jana Moreno Baqués, antiga alumna de l’Escola Regina Carmeli de Rubí, que ha convertit la seva passió pel cinema en una trajectòria creativa plena de sensibilitat i mirada pròpia. Formada en Cinematografia a l’ESCAC, la Jana treballa actualment com a directora i creadora de contingut audiovisual, i desenvolupa projectes que fusionen allò quotidià amb el màgic, sempre amb una gran cura estètica i emocional. El seu curtmetratge Lencería Milagros, actualment en distribució en festivals, i la recent experiència rodant un documental a la Xina són només alguns exemples d’una carrera en clara projecció.
Tot seguit, li farem unes preguntes per conèixer-la més a fons, descobrir el seu procés creatiu i entendre com ha estat el seu camí des de l’escola fins al món professional del cinema.
- Com ha estat el teu recorregut personal i professional des que vas acabar l’escola fins al moment actual? Quins moments o decisions creus que han estat clau en aquest camí?
Des dels 14 anys tenia clar que volia estudiar cinema a l’ESCAC. Per això, en acabar l’ESO vaig cursar el batxillerat artístic audiovisual i em vaig preparar per a la prova d’accés, que consistia a realitzar un curt en 24 hores. Un cop dins, vaig conèixer companys i amics amb qui encara avui continuo col·laborant. A l’ESCAC vaig poder jugar i experimentar en diferents rols d’un rodatge i, a base de prova i error, vaig anar trobant la meva manera d’explicar històries i, sobretot, quines temàtiques m’interessaven i què em movia. L’últim any del grau em vaig especialitzar en direcció, i allà vaig descobrir una fascinació especial per la direcció d’actors.
Com a treball final de grau vaig escriure i dirigir el curtmetratge Lencería Milagros, que actualment es troba en fase de distribució. Ha estat seleccionat en diversos festivals, entre ells sis festivals preseleccionadors dels Premis Goya. També ha rebut alguns reconeixements, com el premi a millor curt dirigit per una dona al Festival de la Cerdanya i el premi a millor curt d’òpera prima al Festival de Sòria.
Just acabar la carrera, fa dos anys, mentre distribuïa el curt, vaig començar a treballar com a directora d’actors en una empresa de videobooks, on continuo actualment. Ho compagino amb feines puntuals de comunicació i xarxes socials i, des d’aquest estiu, també soc professora del programa CineBase de l’ESCAC, en què fem tallers d’introducció al llenguatge audiovisual a diferents escoles de Catalunya.
En paral·lel, continuo desenvolupant projectes propis com a directora i guionista. He participat en programes i residències com Looking China (ESCAC), on vaig rodar i muntar un documental a Beijing. També he estat seleccionada al laboratori de desenvolupament Acció Curts, de Dones Visuals, i a la residència de guions del festival Cinema Jove de València, on vaig coescriure un curtmetratge d’època pel qual ara mateix estic buscant productora. I, finalment, des de l’octubre formo part del Programa Òpera Prima de l’escac, que m’acompanya en la fase inicial de desenvolupament del meu primer llargmetratge com a directora.
D'altra banda, tenia clar que volia continuar formant-me en altres àmbits per nodrir-me de noves mirades, coneixements i sensibilitats. Per això, actualment estic cursant un màster d’Humanitats, Filosofia i Art a la UOC.
- Quan i com vas descobrir que el món de l’audiovisual era el teu camí? Hi va haver alguna experiència, persona o projecte que et fes veure clar que t’hi volies dedicar?
Us explico una anècdota. Fins a quart de primària pensava que era una mala estudiant: em costava concentrar-me, retenir informació i treure bones notes. Un dia vaig descobrir el PowerPoint i vaig començar a convertir el temari en diapositives. M’agradava buscar imatges, ordenar les idees i jugar amb el disseny. Hi dedicava temps, però em vaig adonar que, quan transformava la informació en una cosa visual, la retenia molt millor. En poc temps vaig notar una millora enorme, i això em va fer recuperar la motivació.
Més endavant, per pur entreteniment, feia petits curts i vídeos per aniversaris, amb els meus cosins com a protagonistes. I, sense adonar-me’n, vaig tornar a fer el mateix: vaig veure que allò que em divertia també podia ajudar-me a estudiar. Per això, en alguns exàmens, en comptes de preparar un PowerPoint, gravava i editava un vídeo.
A partir d’aquí vaig començar a tenir clar que el llenguatge audiovisual era el meu i que m’hi volia dedicar. I, amb els anys, algunes experiències a l’escola —que explicaré més endavant— ho van acabar de confirmar.
- Quines dificultats o reptes t’has trobat a l’hora de fer-te un lloc dins del món audiovisual? Com els has afrontat i què n’has après?
Fora de la universitat porto només dos anys, així que soc conscient que encara em queden molts reptes per endavant, tant en l'àmbit laboral com personal. El món audiovisual és exigent: hi ha moltes coses a tenir en compte a l’hora de dur a terme un projecte, com si fos un puzle de mil peces que has d’anar encaixant amb un bon equip.
On més he après és en la gestió de les limitacions, tant de temps com de pressupost. Pel que fa al temps, he entès que la clau és una planificació molt rigorosa; pel que fa al pressupost, l’enginy i la capacitat d’adaptació són fonamentals. Es tracta d’observar de quins recursos disposes i saber jugar-los a favor.
Per sobre de tot, però, el més important és l’actitud. Tenir una bona disposició, rodejar-te d’un equip compromès i cuidar les seves necessitats és essencial. La comunicació, empatia i assertivitat són claus perquè tot funcioni.
Treballar amb nens també m’ha aportat molt: admiro la seva llibertat creativa, perquè encara no tenen el judici intern tan incorporat com molts adults. Això et recorda la importància de crear des d’un lloc més intuïtiu i menys poruc.
Finalment, hi ha una lliçó que ens recorden constantment als cineastes: aprendre a conviure amb el “no”. N’he rebut i en rebré moltíssims —d’actors o actrius, de pressupostos, de localitzacions— i cap d’aquests pot enfonsar-te. Cal confiar en el projecte i aprendre a surfejar les complicacions amb perseverança i convicció.
- De tots els projectes que has realitzat fins ara, quin consideres més important o significatiu? Què ha representat per a tu a nivell personal i professional?
Li tinc un afecte especial al curtmetratge Lencería Milagros, perquè em va fer aprendre molt i em va obrir moltes portes, tant personalment com professionalment. Però si he de triar el projecte que ara mateix sento més significatiu, és el meu primer llargmetratge. És un repte nou i sé que serà un camí llarg, però l’estic vivint amb molta il·lusió perquè em sento molt ben acompanyada. He trobat un equip amb qui connecto de veritat i això, en cinema, ho és tot. Confio plenament en el talent i el compromís de les persones que tinc al costat.
Gràcies al Programa Òpera Prima de l’ESCAC, aquest gener vam rodar un teaser del projecte, que ara està en fase de postproducció. Quan estigui enllestit, ens servirà com a carta de presentació per buscar el finançament del llargmetratge.
I, curiosament, aquest teaser també m’ha regalat un moment molt especial. Una de les escenes havia de passar en una cuina i, de seguida, vaig pensar en la del Regina Carmeli perquè encaixava perfectament amb el que buscàvem. Vaig escriure a la Melchora, directora del centre, i la resposta va ser un sí rotund des del primer moment. Érem un equip de 32 persones, amb un camió ple de material, i ens van acollir amb una generositat enorme, animant-nos durant el rodatge i posant-nos totes les facilitats possibles.
Per mi va ser molt emocionant, gairebé com tancar un cercle: tornar a l’escola on havia crescut i après tant, però aquesta vegada per tirar endavant un projecte propi, amb un equip al darrere i una nova etapa al davant.
- D’on neixen les teves idees? En què t’inspires a l’hora de crear els teus projectes audiovisuals i construir els universos que proposes?
No he fet mai res cent per cent autobiogràfic, però sí que parteixo sovint de la meva memòria emocional: de situacions, tant positives com negatives, que m’han travessat. Les trasllado als personatges i a les històries, com si els cedís una part d’aquella experiència perquè puguin respirar veritat.
M’inspiro de molts llocs. El màster en Humanitats m’ajuda a aprofundir i a construir un discurs crític. Llegeixo molt —novel·la i assaig— i tinc una petita col·lecció de llibres de cinema i d’art que em nodreixen constantment. També vaig a exposicions i tallers, intento anar al teatre de tant en tant i veig moltes pel·lícules. A vegades, una notícia que em desperta interès o curiositat acaba transformant-se en una història; d’altres, una persona real que conec es converteix, amb el temps, en un personatge de ficció.
Quan noto que tinc el cap en mil llocs i vaig accelerada, intento fer l’exercici de recuperar presència. Perquè és quan estàs present que apareixen les històries. Si escoltes i observes de debò, les idees són infinites.
I la música hi té un paper central. Soc melòmana i m’acompanya en totes les fases del procés: escriure, imaginar, preparar i rodar. És una eina de comunicació molt potent per compartir la meva visió amb l’equip. Faig llistes de cançons que defineixen cada personatge, els espais i diferents moments de la trama, com si fos una banda sonora emocional del projecte.
- Mirant enrere, què valores més de la teva etapa com a alumna a l’Escola Regina Carmeli? Creus que t’ha influït, d’alguna manera, en el teu camí actual?
El que valoro més de la meva etapa al Regina Carmeli és que vaig tenir espai i oportunitats per explorar la meva creativitat. No només des de l’aula, sinó també a través d’experiències que em van apropar al món audiovisual: vaig participar com a concursant a Fish & Chips (TV3), vam anar a una petita cadena de televisió a parlar del centre i també vaig concursar a l’Audi Creativity Challenge. Tot plegat em va permetre veure de prop com funciona aquest entorn i em va despertar encara més curiositat.
A més, gràcies a l’escola vaig participar en dos concursos d’escriptura que em van animar a inventar històries. En el concurs de l’Escola Montcau-la Mola vaig rebre un premi econòmic i, a segon d’ESO, en un concurs de redacció de Coca-Cola, vaig guanyar un dia al parc d’atraccions PortAventura.
Acadèmicament, recordo especialment projectes com el videocurrículum de l’optativa d’emprenedoria a tercer d’ESO, on vaig experimentar per primera vegada amb un croma (tela verda). Em va entusiasmar poder provar recursos, muntar i donar forma a una idea fins que quedés com me l’imaginava. I que després el meu vídeo es posés com a exemple en un acte del centre em va donar una confiança enorme.
Crec que tot això m’ha influït directament en el meu camí actual, perquè em va fer sentir que crear i explicar històries era alguna cosa valuosa, i que valia la pena prendre-m’ho seriosament.
- Recordes alguna anècdota, moment o vivència dels teus anys a l’escola que et faci especial gràcia o que guardis amb afecte?
Recordo amb molta estima que, al pati, amb un bon grup d’amigues, durant una època ens vam dedicar a crear i assajar musicals inspirats en pel·lícules i sèries que ens encantaven, com Violeta o Teen Beach Movie. Ens repartíem els personatges, apreníem les cançons, inventàvem coreografies i ho preparàvem com si fos un espectacle de veritat. De fet, el pati se’ns feia curt i sovint acabàvem fent festes de pijames per continuar assajant i allargar la diversió.
Crec que aquest interès també venia, en part, de les obres de teatre de Nadal que les tutores organitzaven durant tota la primària. Amb la seva ajuda, preparàvem el vestuari, assajàvem, cantàvem… i aquella sensació de crear una cosa en col·lectiu ens omplia molt. Aquesta mateixa sensació m’acompanya encara a cada rodatge.
- Finalment, quin consell donaries als alumnes que avui estudien al Regina Carmeli, especialment a aquells que tenen inquietuds artístiques o creatives?
Crec que donar consells és complicat, perquè cada persona té les seves particularitats. Però precisament per això m’agradaria animar-los a descobrir quines són les seves: què els motiva, en què són hàbils i què els diverteix. Quan identifiques això, es pot convertir en la teva millor eina, fins i tot per encarar allò que et costa més. No hi ha un únic camí.
I, especialment als alumnes amb inquietuds artístiques, els diria que estan de sort. La creativitat és una eina meravellosa per a la vida, perquè té a veure amb la mirada: amb com observes el món, com connectes idees i com trobes la teva manera d’expressar-les.
