Els informes coincideixen: la intel·ligència artificial transformarà moltes feines, però no totes de la mateixa manera. I les professions que s'aprenen a l'FP són, precisament, de les més difícils d'automatitzar.
Cada poques setmanes apareix un titular que anuncia que la intel·ligència artificial ens deixarà sense feina. Els informes seriosos, però, diuen una cosa més matisada. L'Organització Internacional del Treball ho resumeix així: «la majoria de les feines es transformaran, no desapareixeran». El risc és la transformació, no la substitució.
I el més interessant és veure què es transforma i què no.
El que s'automatitza
Tots els estudis assenyalen el mateix: les tasques repetitives de tractament d'informació. Redactar documents estàndard, classificar dades, omplir formularis. Tot allò que passa dins d'una pantalla i segueix un patró previsible.
De fet, a Espanya el risc d'automatització és del 5,9 %, la meitat de la mitjana de l'OCDE, i el motiu és molt concret: la nostra economia té molt pes de feines que impliquen presència física, contacte amb persones i decisions preses sobre el terreny. Just el contrari d'un patró previsible.
Per això el Fòrum Econòmic Mundial situa entre les ocupacions que més creixeran d'aquí al 2030 no només els perfils tecnològics, sinó també els professionals de la salut, la docència i les feines de primera línia. I per això el Cedefop, l'agència europea de formació professional, avisa que l'envelliment de la població dispararà la demanda de professionals de la sanitat i les cures.
El que no es pot descarregar
Una IA pot classificar una radiografia o suggerir un pla de treball. El que no pot fer és entrar en una habitació, mirar un pacient i adonar-se que alguna cosa no rutlla abans que ho digui cap aparell.
Qui treballa en cures auxiliars d'infermeria ho sap bé: bona part de la feina és observar, interpretar un gest, adaptar el to segons qui tens davant i decidir en segons. A la consulta d'higiene bucodental passa igual: el consell que fa que un pacient canviï d'hàbits no és el que li diu una aplicació, és el que li explica algú que té al davant i en qui confia. I a educació infantil, on l'aprenentatge passa pel vincle, el joc i el contacte, la idea de substituir l'adult de referència no s'aguanta.
Amb l'atenció al client passa una cosa semblant. L'automatització resol bé la consulta senzilla i repetitiva; però quan hi ha un problema real, una queixa o una negociació, el que cal és criteri i saber tractar amb persones.
I sí, cal dir-ho: les tasques administratives més mecàniques són de les més exposades. Això no vol dir que sobrin els perfils de gestió administrativa, sinó que canvia el que se'ls demana. Avui el bon professional és qui sap fer servir aquestes eines, revisar-ne els resultats amb esperit crític i fer-se càrrec del tracte amb clients, proveïdors i administracions.
Per què això parla de la formació professional
El que més es protegeix de l'automatització no és el que està més lluny de la tecnologia, sinó el que combina tres coses: competència tècnica, presència física i criteri professional.
I això és exactament el que s'aprèn en un cicle formatiu. No s'hi aprèn a memoritzar informació —d'això ja se n'encarreguen les màquines—, sinó a fer: a mobilitzar un pacient, a preparar un equip, a resoldre una incidència amb un client, a acompanyar un infant. Amb pràctiques en centres de treball reals, que és on es forma el criteri que cap model pot descarregar-se.
A Catalunya, més de la meitat dels graduats en FP treballen als sis mesos de titular-se, i la xifra creix any rere any.
La intel·ligència artificial canviarà la manera de treballar de gairebé tothom. La pregunta útil no és si ens traurà la feina, sinó què sabem fer nosaltres que una màquina no pugui fer. Formar-se en una professió que es basa en el tracte, la cura i la decisió és, segurament, una de les millors respostes possibles.
