En aquest context de confinament en el que ens trobem actualment, ens podem trobar que els infants presenten majors dificultats per a regular les emocions així com episodis d’enuig/ irritabilitat, labilitat emocional/tendència al plor, conducta hipermotriu, dificultats per a seguir indicacions i conductes d’oposició, augment de les pors i dificultats en l’alimentació i el son.
En aquest article dedicarem un espai a parlar de la por, ja que aquesta emoció es pot veure afectada i augmentada durant aquests dies. La por és una de les emocions que abans es manifesta en els nens. Apareix quan se sent en perill, sigui per una amenaça real o imaginària. És una resposta normal que prepara el cos per reaccionar davant la situació.
Algunes pors són presents en el desenvolupament normal de tot nen, però igual que apareixen també desapareixen espontàniament, a mesura que el nen va adquirint experiència respecte a elles.
És un comportament normal i necessari per al desenvolupament evolutiu dels infants. A mesura que els nens van creixent, aquesta por disminueix i acaba desapareixent de forma natural.
La por produeix intranquil·litat i inquietud però moltes vegades també angoixa i fins i tot terror. Per tant, durant la infantesa, aprendre a controlar aquesta emoció serà important.
Les pors que es poden considerar normals segons l’edat són les següents:
De 0 a 1 any: plora davant d’estímuls desconeguts, sorolls forts…
De 2 a 4 anys: por dels animals, foscor, sorolls forts, persones disfressades…
De 4 a 6 anys: por de la foscor, d’éssers imaginaris (monstres i fantasmes), d’estar sol, d’animals, d’elements de la natura (p. ex. trons)...
De 6 a 9 anys: por del dany físic, de la mort, del ridícul per l’absència d’habilitats escolars i esportives…
De 9 a 12 anys: por als incendis, als accidents, a contraure malalties greus. Apareix la por al divorci dels pares o al mal rendiment escolar…
De 12 a 18 anys: pors relacionades amb l’autoestima personal (capacitat intel·lectual, aspecte físic, por al fracàs) i amb les relacions socials…
COM SE SENT UN NEN AMB PORS?
El nen té una por irracional i desproporcionada respecte a un objecte o situació que li provoca; ell ho viu com una veritable amenaça, d’aquí l’angoixa i el pànic que li origina.
Com a resultat, intenta evitar sistemàticament aquella situació.
La por, forma part de l’ésser humà i cal aprendre a viure amb ella. Hem d’ensenyar als nens a conviure amb totes les emocions que ens són pròpies, bones i dolentes.
CONSELL 1: AJUDAR-LOS A IDENTIFICAR LA POR
El primer pas és identificar-la i prendre’n consciència. Mai treure-li importància.
Deixar l’espai necessari perquè el nen expressi les preocupacions i les pors. Parlar de la por quan aparegui, escoltar-lo i donar-li confiança, tranquil·litat, afecte i seguretat. No recriminar-li que tingui por ni avergonyir-lo o riure-se’n perquè l’expressi.
Explicar-li que, de vegades, nosaltres també tenim por. Empatitzar amb l’infant l’ajudarà a entendre que tothom en certes situacions de la vida l’ha sentit.
Dibuixar un termòmetre (graduat de l’1 al 10) que mesuri ‘graus de por’. Posar exemples de situacions que provoquin por al nen i marcar en el termòmetre els ‘graus de por’ corresponents a cada cas.
Fer una llista de les coses que li fan por i separar-les en situacions reals (foscor, trons, gossos, separació dels pares, crits, mort…) i irreals (monstres, bruixes, fantasmes, vampirs…).
Posar fotografies o fer dibuixos de les coses que li fan por i posar-les en una capsa i anar estripant aquelles que ja s’han superat.
Explicar contes sobre la por per veure com els personatges les solucionen.
CONSELL 2: AJUDAR-LOS A COMBATRE I SUPERAR LES SEVES PORS
En primer lloc viure la situació del nen amb normalitat i no manifestar davant d’ell por o angoixa, ja que el nen pot percebre l'estat anímic dels pares.
No forçar el nen en aquelles conductes que li suposen por o angoixa. Però si es tracta de pors que afecten significativament la vida quotidiana del nen alterant el seu funcionament normal, caldrà traçar un pla d’intervenció per tal d’ajudar-lo.
Procura que sigui l’infant qui s’enfronti a la situació que li provoca por i evitar sobreprotegir-lo. Si no és capaç de fer front a aquestes situacions de por tot sol, cal acompanyar-lo perquè vegi que no passa res. Pot ser interessant recompensar-lo cada vegada que s’apropia una situació que li faci por, aplaudint-ne l’esforç, la decisió i els progressos que hagi fet.
El modelatge dels pares davant una de les pors temudes pot ajudar a l’alumne a entendre que no passa res. Per exemple, estar a l'habitació a les fosques per ensenyar al nen que no passa res. Però és cert que aquest modelatge és més eficaç quan el model és de la mateixa edat del nen o bé d’edat similar, com ara un germà gran.
Podem ajudar al nen a tranquil·litzar-se davant la situació que li provoca la por, proposant-li una pausa, tot animant-lo a fer respiracions lentes i profundes.
Implicar-lo en alguna activitat que el distregui. Si un nen té por de la foscor, inventar jocs que es puguin fer amb poca llum o explicar històries divertides a les fosques perquè es relaxi.
Superar la por poc a poc, pas a pas. Un exemple és si té por als sorolls forts (petards, música forta, etcètera) podem acostumar-lo a escoltar sorolls gravats coneguts o no i explicar-li d’on vénen. Això els ajuda a superar aquesta por.
Si a l’hora d’anar a dormir manifesta por a la foscor,podem agafar un ninot o una nina i anomenar-lo ‘El Guarda de les Pors’. Parlar al ninot, explicar-li com se sent el nen i encarregar-li que el protegeixi de les pors durant la nit. L’endemà, preguntar l’infant com s’ha sentit i si creu que el guarda ha fet bé la seva feina. Si el nen ha passat por, no se l’ha de culpabilitzar, sinó que cal fer responsable al Guarda, per no haver complert bé la seva funció.
Evitar ridiculitzar al nen per les seves pors
Evitar veure pel·lícules i fer jocs o activitats que comportin violència, por, terror, monstres…
Evitar enviar missatges amenaçadors o intimidadors (“si no menges li diré a…”, “si no et portes bé vindrà…”)
La solució radica en donar-li eines per afrontar la por i fer que poc a poc desaparegui.
CONSELL 3: JOCS DE RELAXACIÓ EN LA PRIMERA INFÀNCIA ( dels 2anys i mig als 6 anys)
Aquest tipus de tècniques de relaxació han de ser intervencions guiades pels pares i el nen les ha de viure i entendre com a un joc.
Haurem de tenir un entorn tranquil i silenciós. Podem posar en pràctica aquest jocs just abans d’anar a dormir, al llit, per exemple.
Ho aplicarem a través dels contes. Podem fer servir diferents animals (elefant-formiga; gat-ratolí; etc.) o situacions però buscant sempre que el nen hagi d'imitar certs comportaments antagònics (lent-ràpid; soroll-silenciós ; tibant-relaxat, etc.).
Podrem fer servir també algun element que ell identifiqui tensió-distensió. Per exemple una petita pilota de goma col·locada a la seva mà i fent els exercicis estrenyent i afluixant la pressió sobre la pilota. Una altra opció és utilitzar algun peluix de la seva preferència.
Uns altres tipus d’exercici poden ser els de respiració(aprendre a inspirar pel nas i expirar per la boca de forma pausada). El nen pot imaginar-se que és un globus que es va inflant (li donem també instruccions perquè vagi alçant els braços al mateix temps que s'infla) per després desinflar-se (expirant l'aire i baixant lentament els braços).
Quan el nen sigui més gran podrem introduir imatges i sensacions(que el nen pensi en els seus colors, joguines, situacions o persones favorites que l'ajuden a sentir-se bé).
Es tracta d’adaptar-se a les necessitats de cada nen, introduint els recursos necessaris.
CONSELL 4: ACTIVITATS PER TREBALLAR LES PORS INFANTILS
Treballar les pors a través de jocs i activitats és una bona manera d’ajudar als nens a verbalitzar i superar les seves angoixes. us proposem activitats per canalitzar les pors i trobar la manera més positiva de superar-les.
El fantasma menja-pors. Un dels primers passos a l’hora d’afrontar les pors és reconèixer-les. En aquesta activitat us proposem confeccionar un fantasma gegant i penjar-lo en el lloc que decideixi el nen. En aquest fantasma dipositarem les nostres pors: pot ser a través d’un escrit de l’alumne o mitjançant un dibuix. Després podeu llegir-les i ajudar als infants a relativitzar-les.
Un concurs de monstres. Què us fa por? Com us imagineu els monstres? En aquesta activitat us proposem que els alumnes dibuixin el seu propi monstre imaginari i inventar-vos un nom. És el monstre tímid o bé el monstre pelut? Potser és un monstre rialler i en realitat no fa tanta por!
El llibre màgic de les pors. Parlar de les pors ajudarà als infants a relativitzar-les. Convideu-los a explicar quines són les seves pors i confeccioneu El llibre màgic de les pors, un conte compartit on tots els membres de la família participareu amb un capítol per explicar la seva por i dibuixar-la.
La millor manera que els nens superin les seves pors és mostrar-nos segurs, donar-los confiança, informació prèvia sobre la situació temuda i animar-los a superar-les acompanyant-lo amb reconeixement, mostres de felicitació i estimació
Aquesta darrera setmana, el fet de poder tornar a sortir al carrer pot haver provocat certa por o preocupació. En primer lloc, hem d’acceptar-ho amb normalitat ja que han estat molt dies sentint a dir tant a casa com als mitjans que romandre a casa era la solució per no emmalaltir. En segon lloc, també els adults podem tenir aquesta sensació. Per tant, el que cal tenir present és que el procés de sortir al carrer s’ha de fer amb normalitat i sense obligar als infants a fer-ho. Cal acceptar que, de la mateixa manera que va ser necessari un temps d'adaptació al confinament, amb unes noves rutines i hàbits, ara caldrà un temps per revertir-ho. El respecte pel ritme de grans i petits serà primordial per a un bon acompanyament d’aquest procés.
La por envers la malaltia s’haurà de tractar explicant de manera senzilla i clara el motiu pel qual els metges han considerat que ja es pot sortir al carrer. En aquesta explicació, recordarem les precaucions que cal seguir (distància entre les persones que ens trobem, posar-se la mascareta…) i com a adults, ajudarem i supervisarem el seu compliment.
Si el neguit persisteix, caldrà trobar passes intermitges abans de sortir al carrer. Per exemple, posar-se la mascareta a casa i veure quina és la sensació de dur-la posada, sortir a la porta del carrer a veure passar la gent, fer una passejada curta… i sempre recordant als infants que l’adult que l’acompanya vetllarà per ell i aniran fins on l’infant vulgui arribar. Anticipar i planificar la sortida també els pot ajudar a sentir-se segurs al llarg del passeig.
En tornar a casa, és important parlar sobre l’experiència: com s’ha sentit, si ha estat com s’imaginava...
Finalment, us facilitem l’enllaç a un breu conte per tractar aquest sentiment editat per La Granja Escola i titulat El nou virus de la valentia.
A banda d’aquestes orientacions, us volem seguir oferint recursos com venim fent a les darreres publicacions. Per això, tot seguit us facilitem una relació de materials que us permetran treballar diferents aspectes de caire psicopedagògic (funcions executives, llenguatge, lògica i també les emocions i la gestió de les mateixes).
PROPOSTES PER TREBALLAR LES FUNCIONS EXECUTIVES
Els passatemps ofereixen una oportunitat per treballar diferents aspectes com l’atenció, la concentració... Avui us facilitem uns descarregables de la revista infantil Cavall Fort titulats Anem a la Fira. (activitat per a infants de l’etapa d’EP).
Si el que voleu és treballar la planificació i l’estratègia, us recomanem l’aplicació d’escacs Chess by Post.
PROPOSTES PER ESTIMULAR I DESENVOLUPAR EL LLENGUATGE
Us proposem el joc Concurs de Paraules a partir del qual els infants hauran de confegir una paraula tenint algunes lletres i imatges com a suports d’ajuda (de 5 a 7 anys).
El teatre és una eina molt potent a nivell pedagògic, tant per a interpretar-lo com per a gaudir-lo. En activitats on els infants participen com a espectadors, treballen la comprensió oral i l’enriquiment del lèxic, l’estructuració del llenguatge, etc. En aquesta ocasió us animem a visionar el clàssic de Els viatges d’en Gulliver.
PROPOSTES DE LÒGICA I CÀLCUL
Pel més petits us proposem una activitat d’Encaixos i Mides (dels 3 als 7 anys). Per a la resta d’etapes, tenim accés al Sudoku Online.
PROPOSTES DE CINEMA I EMOCIONS
Per aquest cap de setmana, la recomanació filmogràfica dels més petits ve protagonitzada per uns personatges molt bèsties. Ben segur que gaudiran amb El viatge d’Arlo, Zootròpolis o els simpàtics pingüins de Happy Feet.
Pels més grans, El club dels poetes morts és una finestra oberta a la reflexió sobre el pas del temps, el Carpe diem i la força de les paraules i les idees per a canviar el món.
Una setmana més, volem fer arribar un missatge de suport i proximitat envers les famílies del Regina. Recordeu que ens podeu adreçar les vostres consultes al correu electrònic dop@reginacarmeli.com i l’assessora de referència del curs del vostre fill o filla es posarà en contacte amb vosaltres amb la màxima celeritat possible.
Seguim a la vostra disposició, amb voluntat de servei i d’acompanyament a infants i joves.
DOP Regina Carmeli
